5G: no tan malvada com la pinten

No és cap secret que alguns sectors de Madrid fa anys que intenten convèncer la GSMA perquè traslladi el Mobile World Congress (MWC) al recinte firal d’Ifema. Però les declaracions de la presidenta madrilenya Díaz Ayuso reconeixent-ho en públic van ser tan destraleres que al cap d’unes hores el seu partit va haver de sortir al pas per assegurar que es referia només al cas que l’organització optés per treure de l’Estat el certamen. Entre altres coses, Ayuso s’equivoca posant a la mateixa altura els requisits de l’última Cimera del Clima, una trobada política de deu dies amb 25.000 assistents, amb els d’un congrés empresarial de quatre dies amb 100.000 participants. A més, ¿potser Ayuso es pensa que si el MWC es fes a Madrid, els taxistes i els empleats del transport públic d’allà no aprofitarien aquells dies per reclamar millores laborals?

Dit això, potser tampoc calia que l’Ajuntament de Barcelona proporcionés munició als rivals de la nostra fira permetent que, dins la seva web, es publiqués un article detallant els suposats efectes nocius de la 5G sobre la salut humana i demanant-ne una moratòria. Més que res perquè l’article en qüestió -ja retirat, però és fàcil trobar-ne còpies arxivades- mostra un desconeixement absolut de les característiques de la 5G, que no només és clarament superior a la 4G en prestacions, sinó també pel que fa a aquestes emissions electromagnètiques suposadament tan nocives. Per evitar que l’energia es dispersi, les antenes 5G són més direccionals: eviten radiar cap a tot arreu i es concentren en els terminals als quals donen servei. I, pel mateix motiu, la seva potència d’emissió no és constant com ara, sinó que baixa automàticament quan hi ha pocs usuaris connectats o els que hi ha consumeixen serveis que no requereixen gaire potència. El problema de la 5G és molt diferent: les telcos trigaran anys a trobar el model de negoci que els permeti justificar-ne el desplegament.