RETWEETS

¿És negoci, la realitat virtual?

Real

Un estudi recent assegura que l’any passat el mercat mundial d’equipament i programari de realitat virtual per a ordinadors, mòbils i videoconsoles va sumar 3.700 milions de dòlars, que aquest any serà de 6.400 milions i pronostica que el 2020 s’haurà disparat fins als 40.400 milions. Caldrà veure d’on sortiran tants diners. Aquesta tecnologia immersiva té aplicacions molt interessants en entorns professionals com la formació, el turisme i el comerç (per exemple, visites immobiliàries virtuals) i aquí ja hi ha empreses que hi treballen, com Broomx, Visyon360 i The Dream VR, totes tres membres de l’associació Barcelona Tech City. En canvi, li costarà més triomfar en el mercat de consum.

L’aplicació que ens ve al cap són els videojocs, però Samsung diu que els seus visors de RV només es fan servir un 20% del temps per jugar. Més de la meitat del temps s’utilitzen per veure vídeos. Si ho diu l’empresa coreana deu ser veritat: ven 5 dels 6,8 milions de visors de RV que s’hauran despatxat al final d’aquest any (les altres marques són, per ordre, Sony PlayStation, HTC Vive, Oculus i Google Daydream). Segons Samsung, dos de cada tres propietaris d’un smartphone pagarien un suplement de 100 dòlars o més per un visor de RV.

Entre els usos que es proposen per les ulleres de RV hi ha l’extensió virtual d’experiències del món real: hi ha parcs d’atraccions que equipen les muntanyes russes amb visors de RV perquè surt molt més barat renovar-les així que fer-ho físicament. També es proven les retransmissions de concerts i esdeveniments esportius i la producció de cinema en 360 graus. Però la naturalesa estrictament personal del visionat (unes ulleres per a cada espectador) dificulta l’escalabilitat del mercat. I caldrà veure si prou consumidors estaran disposats a pagar per l’experiència. Apple ha preferit apostar per l’altra modalitat immersiva: la realitat augmentada (RA), on hi ha mercat en forma de videojocs.