‘PORCA MISERIA’

La mort d’un viatjant

Vint-i-dos anys, tenia el noi sense papers que va morir mentre portava menjar (gairebé segur que era sushi, el més demanat a Catalunya) amb una bossa de Glovo a l’esquena. El fet també ha tingut ressò a Itàlia, on les protestes dels riders són constants. Reflexionant sobre aquesta tragèdia, podríem pensar que una bona eina de màrqueting per a una empresa d’aquest sector seria millorar les condicions laborals del seus col·laboradors i donar-hi valor de cara als clients finals. Pagar les vacances, comprar-los les bicis, assegurances... La gran pregunta és aquesta: seguirien sent rendibles, aquest tipus d’empreses? En tinc dubtes, perquè el marge per lliurament és molt petit i un augment de preu allunyaria molts consumidors. Tot i així soc optimista, perquè això no pot continuar així. Estem només en una època de transició, una de les moltes que hem vist en el curs de la història, i veurem coses noves molt aviat. I aquí, a Venècia, de moment, no hi ha riders en barqueta.