La millor versió de nosaltres mateixos

Aquesta setmana, per casualitats de la vida, m’han convidat a participar a la convenció de vendes d’una empresa i he pogut escoltar en directe la xerrada d’un d’aquests gurus de la motivació empresarial. No n’he estat mai massa partidari, jo, d’aquestes xerrades. Sempre he tingut la sensació que el que s’hi explica són conceptes que tots coneixem i que durant una horeta se’ns recorden, després fem bons propòsits per aplicar a la nostra vida diària aquesta o aquella idea que ens han exposat i després de tornar a la nostra rutina, malauradament, ens n’oblidem per tornar a la nostra versió anterior. Més bona o més dolenta, però només aquella.

Són només bons propòsits, que acaben oblidats i tal dia farà un any. Aquest cop, però, ha estat diferent. L’orador que hem tingut l’oportunitat d’escoltar ha llançat un concepte nou que contradiu el que havia escoltat fins ara. Normalment, se’ns invita a fixar objectius professionals per a tot l’any, planificar les tasques que haurem de realitzar i revisar periòdicament l’estat de la qüestió per arribar a tots els objectius el 31 de desembre abans de marxar del despatx.

La xerrada d’avui, però, no anava dirigida a managers. Estava pensada per a persones que fem de managers. I se’ns ha convidat a oblidar el concepte “any” per a pensar només en el “dia”, fixant cada matí els objectius del dia que comença. Objectius professionals, però també els personals o familiars que, sovint, amb l’estrès quotidià, poden quedar en un segon pla.

Escriure’n pocs -màxim cinc-, i un cop fet això començar el dia plens d’energia amb la clara intenció d’arribar al vespre amb tot fet i anar a dormir amb la convicció que durant aquell dia ens hem regalat a nosaltres mateixos i a tots els que ens envolten la nostra millor versió. Durant un dia. Només un dia. Viure només el present, en diuen. Ho provarem. Carpe diem.