L’EXECUTIVA AGRESSIVA

La meva ‘nanny’ té un MBA

L’altre dia els senyors de l’ARA em van dir que per què no escrivia més sobre la meva recent maternitat. Suposo que no he volgut barrejar històries professionals i personals, però m’ha passat una cosa que voldria explicar-vos.

Com us imagineu, la meva baixa de maternitat ha sigut curteta, així que la meva filla passa els dies amb la seva àvia, que em va dir que estava boja si pensava que deixaria que la seva neta anés a la guarderia amb quatre mesos. God bless les àvies!!

Problema. L’àvia és jove i fa les seves coses: els dimarts al matí va a classes de català i els dijous a la tarda de francès. Vam pensar que nosaltres (pare o mare) podríem cobrir aquestes hores, però, siguem realistes, vivim apagant focs i solucionant imprevistos a l’empresa. Així que ja hem entrat en el món de les cangurs, o nannys, com en diuen ara. Quan jo era adolescent vaig trobar feina de cangur al forn de pa, a través d’un conegut d’un veí. Ara ja no hi llocs on es pugui trobar un cangur com abans, i al final vaig descarregar una aplicació per buscar nanny.

He de confessar que em feia (i em fa) una mica de por deixar la meva filla amb un desconegut, però aquesta apli permet pagar per serveis puntuals i ells mateixos et fan una preselecció segons el que busques i, després, coneixes les noies (tot són noies, sí).

La setmana passada em van enviar sis perfils i n’he triat tres per seguir endavant. El primer, el que més ens agrada, és el de la Cristina (nom en clau), que parla castellà, català i anglès, és llicenciada en publicitat i relacions públiques, i, a més, té un MBA. Ah! I li agraden els gossos, requisit indispensable tenint en compte la bèstia que tinc.

Encara no la conec i no sé les seves circumstàncies personals, però és un drama per a la societat que una persona amb tanta formació estigui buscant feina de cangur als 30 anys. Quan la conegui ja us ho explicaré, que potser en lloc d’agafar-la per cuidar la meva filla la contracto com a comercial de l’empresa.