02/10/2021

Més que qualificats

2 min

Llegeixo a les pàgines de societat d’un diari que el 36% dels titulats espanyols tenen una feina per a la qual no és necessària la seva qualificació. El titular m’ha fet pensar, en primer lloc, en si aquesta notícia té un caràcter social o econòmic. És cert que habitualment les notícies d’educació no entren en les serioses pàgines d’economia, per molt que la falta de persones qualificades en determinats oficis sigui un problema de primer ordre en el món empresarial, denunciat moltes vegades per les mateixes patronals.

Entenc també el component humà d’aquest problema en majúscules. Dedicar anys de joventut i esforç d’una persona a formar-se com un professional productiu i realitzat per acabar tenint llicenciats frustrats fent de cambrers (amb tot el respecte per aquesta professió) és un assumpte també de caràcter social

El cas, no obstant, és que és un problema molt difícil de solucionar: sobretot perquè no es pot resoldre amb diners. De fet, formar professionals que el mercat no necessita és llençar els diners.

La solució segurament és política, però com si ens en poguéssim refiar, de les decisions polítiques. ¿Us imagineu fixar notes de tall en funció de la demanda del mercat de treball? ¿I que un conseller darrere l’altre decideixin quina és la feina del futur, com quan s’inventen un clúster? No, sisplau.

On sí que hi veig una via de solució és en què s’ensenya: buscar solucions als problemes, ser creatius, saber-se expressar, tenir capacitat analítica i de síntesi, saber col·laborar i tenir curiositat és el que hauria de buscar qualsevol universitat per als seus estudiants, més enllà de tot el que hagin d’aprendre a fer o saber.

Potser així milloraríem en un aspecte que serà cada cop més important: la capacitat d’adaptació dels professionals en un món imprevisible, en el qual, com diu l’estadística, el camí marcat (estudiar enginyeria i fer d’enginyer) sovint no és recte.

stats