De Melendi a ‘El Rey del Cachopo’

Ara que Spotify té més de 150 milions d’abonats de pagament, convé recordar la contribució de Melendi a aquesta fita. En efecte, molts de nosaltres vam acabar contractant fa anys la modalitat premium avorrits de sentir a totes hores anuncis del nou disc del cantautor asturià i desitjosos d’escoltar només les cançons que escollíem. Aquesta setmana he tornat a tenir la mateixa sensació d’assetjament quan he obert l’aplicació de Spotify i m’ha atacat una promoció del nou podcast El Rey del Cachopo, que explica en 10 episodis de 25 minuts l’agitada vida d’un tal César Román, empresari, estafador i convicte d’assassinat.

Deixant de banda l’aversió que em produeixen els podcasts que només es poden escoltar dins d’una plataforma -sigui aquesta Podimo, Audible o el mateix Spotify-, contravenint així els principis de distribució lliure que es troben en l’origen del format de podcast, el que m’ha produït un fort rebuig és haver de veure un anunci en un servei pel qual pago una quota mensual precisament per no haver de veure ni escoltar publicitat, inclosa la del mateix servei. Una sensació que ja havia tingut amb els anuncis de marques en canals de TV de pagament.

És probable que algú em digui que l’anunci del Cachopo no és tal, sinó una recomanació de contingut, però dubto que la meva pauta d’audicions hagi portat l’algoritme de Spotify a creure que el tema m’interessa. Més aviat trobo que la plataforma, igual que Netflix i d’altres, està abusant de la confusió entre recomanació i autopromoció, en un intent per retenir els usuaris tant de temps com sigui possible. Una altra variant és l’odiosa funció Autoplay dels serveis de vídeo a la carta, que comença un episodi nou de la mateixa sèrie pocs segons després d’acabar el que vèiem, o fins i tot d’una altra sèrie si era l’últim. Digueu-me perepunyetes, però reclamo el meu dret a decidir. Si més no, en consum audiovisual.