L’EXECUTIVA AGRESSIVA

El llibret

Quan el que fas t’apassiona, mai et canses de parlar-ne. Per sort, en això de les empreses, sobretot quan són petites i familiars, hi ha molts altres apassionats als quals, com a mi, els agrada parlar i parlar. I fa uns dies vaig conèixer una d’aquestes persones.

Tot i que molt diferent de la meva, la seva història em va semblar força interessant. No és precisament un emprenedor com jo, sinó membre d’una família d’industrials del sector metal·lúrgic que continua la trajectòria familiar. Durant molts anys va fer-ho a Veneçuela (hi va acabar sortint perdent gairebé tot el que havien construït), i ara ho torna a intentar amb una empresa adquirida uns cinc anys abans a la seva Guipúscoa natal.

A diferència de mi, el Joseba (sí, m’he inventat un nom fictici en honor al de Carglass) no es preocupa de la part operacional, allò de fer que les coses passin, sinó exclusivament de l’estratègia. Principal accionista d’una empresa d’uns 20 milions de facturació i president del consell d’administració, amb un director general ben competent picant pedra, ell pensa en el què i en el perquè. Si em veieu cara de pòquer no és pas per manca d’estima, és pura enveja.

El cas és que potser per aquest privilegi el Joseba té les idees molt molt clares i, escoltant-lo, vaig anotar-ne algunes mentalment (“Material per a L’executiva agressiva!”). El millor de tot va ser el llibret, la seva manera de dir “saber fer les coses”. “No som ni els més grans ni els més brillants, però portem molts anys assajant i hi ha algunes coses que sabem fer”, deia. “Fins al punt que tenim un llibret d’instruccions que ens permet escalar i escalar, fent el que fem una vegada i una altra”.

I pensant-hi una mica, tota empresa que porta deu anys al mercat (com la meva) també té els seus aprenentatges fets. Potser necessitava sentir-ho del Joseba per adonar-me’n, en aquest temps de pressió i incertesa: algunes coses (moltes) les fem molt i molt bé.