18/10/2020

Hola, t’ha tocat la loteria

2 min

“Bon dia, Senyora Executiva Agressiva. Li ha tocat la loteria”. ¿Heu rebut mai una trucada com aquesta? Jo sí, més o menys. Va ser el mes de març passat, en ple confinament, pocs dies després d’haver posat en marxa un dolorosíssim pla de xoc contra la pandèmia. Estàvem morts de por i amb l’aigua al coll, literalment.

Portàvem molts mesos (abans de l’arribada de la pandèmia) negociant un crèdit amb l’Institut Català de Finances (ICF). Les pòlisses de crèdit, que són caríssimes, ens servien per anar trampejant amb la tresoreria, però amb un últim trimestre del 2019 fluix se’ns quedaven curtes. ¿El motiu? Per la naturalesa del nostre negoci, el 80% de les despeses són al comptat i el 90% dels ingressos són a 30 dies, 60 dies, 90 dies, o quan al client li dona la gana. Per suplir-ho, sobretot després d’uns mesos fluixets en vendes, necessites un pulmó de capital bestial (que no tenim) o el suport dels bancs.

El covid-19 va presentar un escenari totalment nou. En dues setmanes vam tancar un crèdit de 150.000 euros amb el nostre banc, gràcies als avals ICO, i poc després una operació directament amb l’ICF de 100.000 euros més. Pulmó per superar una crisi que havia de durar unes setmanes (ha, ha).

I llavors em va tocar la loteria. Un banc amb el qual tinc poca relació, que m’havia dit que no a un préstec de 50.000 euros tres mesos abans, em va trucar amb aquest missatge: “Hola, soc el Lluís i soc el nou gestor de la teva oficina, i et truco perquè tens un préstec preconcedit de 430.000 euros”. Interessos de l’1,5% i quota de cancel·lació de l’1%. Sonava a broma de mal gust, però era 100% real. Dues setmanes després teníem els diners al compte corrent i ara tenim esperances reals de passar aquesta maleïda crisi.

Vist en retrospectiva, tota l’escena em recorda aquella cançó de Joaquín Sabina, Pacto entre caballeros, quan diu allò de “cuando menos te lo esperas, el diablo va y se pone de tu parte ”.