Això del govern de Pedro Sánchez és prou important per comentar-ho, tot i que quan llegiu això hauran passat un bon grapat de dies i s’haurà escrit de tot sobre el tema. Igualment, crec que ho havia d’explicar pel pas endavant que suposa a favor de la paritat. Ja ho sabeu: després de tants anys amb governs liderats per dones i amb tants pocs homes al poder, és una notícia prou important que finalment algú hagi trobat sis homes competents per formar part del govern espanyol.

Si hi penseu bé, no és tan fàcil (el fet de trobar homes competents, vull dir). Tot i així, Pedro Sánchez ho ha fet i ha posat fins a sis ministres al govern. Sis! A més, són gent prou interessant: un exjutge mediàtic, un que surt a la tele i fins i tot un astronauta. Bé, i Josep Borrell.

Ara de veritat. Tenir un home al govern que ha experimentat la gravetat zero no té preu. I, a més a més, està dirigint la política de ciències, un àmbit que tothom sap que és molt més de dones que d’homes.

Espero que no se’ls jutgi diferent pel fet de ser homes, que no se’ls demani més que a les dones. No seria just. Segur que han arribat al poder per mèrits propis i no pel fet de pertànyer a una família important, per tenir una parella coneguda o per les tèrboles males arts que qui sap que han fet servir per ascendir a la vida.

Ara que són al poder, sisplau, no fem com sempre: no els jutgem per la seva aparença física. Tampoc estaria bé que els primers reportatges sobre aquests ministres parlessin sobre la roba que porten, sobre si tenen fills o no o sobre com combinen la vida laboral i la familiar. Jutgem-los com a les dones ministres: per la seva capacitat, els seus mèrits i els seus èxits o fracassos, no per la superficialitat.

I, sisplau, no ens posem a analitzar si porten roba del Zara o de dissenyadors independents, tant ells com els seus fills. No pensem que, per ser homes, no poden fer-ho. Un vot de confiança a aquests sis valents.