Abanda dels que presumeixen de no tenir wifi (“Parlin entre vostès”), són molt nombrosos els bars i cafeteries que ofereixen als clients connexió de franc a internet amb l’esperança de retenir-los més estona i incrementar així l’import de les consumicions, o bé capturar-ne les dades personals obligant-los a identificar-se per poder enviar-los promocions. També és cert que alguns propietaris es queixen dels parroquians que, demanant un tallat o una aigua, ocupen una taula durant hores. Però en general ja és habitual demanar-li al cambrer la contrasenya quan fas la comanda.
El pròxim tipus d’establiment que podria estar interessat en oferir connectivitat per facturar més són els supermercats. Fent servir tècniques de seguiment de la mirada, investigadors de la Universitat de Bath han comprovat que els compradors que fan servir el telèfon mentre són a la botiga gasten un 41% més que la resta. Es veu que mirar la pantalla distreu, però d’una manera diferent de la que es podria suposar: en comptes d’anar per feina i agafar dels prestatges els productes que volien comprar a l’entrar-hi, circulen per passadissos que no són els habituals i es fixen en articles diferents dels de sempre. És probable, doncs, que aviat veiem al súper carretons amb suport per a l’smartphone.
Hi ha qui pronostica que les botigues físiques acabaran desapareixent en favor del comerç electrònic. És veritat que aquest últim no para de créixer, però un dels grans èxits d’Apple són precisament les botigues Apple Store. I és significatiu que Amazon decidís invertir més de 12.000 milions d’euros per comprar Whole Foods, una cadena de supermercats. El comerç és una indústria que mou molts més diners que les telecomunicacions i el multimèdia. Només una mostra que el món digital no el pot ignorar: amb la fortuna acumulada gràcies a les botigues Inditex, Amancio Ortega està comprant edificis de Seattle on tenen oficines Amazon i Facebook.
