Funcionen, els centres comercials?

Centres comercials. Llegeixo un article d’Antoni Vives de fa pocs dies que parla de la relació entre els centres de les ciutats i aquells mostres de ciment. Construïts a la perifèria, sovint acaben matant el teixit comercial de tota la vida. Vives ho analitzava des del punt de vista del ciutadà, i esmenta la necessitat imperiosa de trobar un nou model per al futur. Hi ha un altre punt, però, que ell no toca: pocs són els centres comercials que funcionen, i emprendre una aventura empresarial en aquests àmbits és sempre una incògnita. La base del model és immobiliari: la construcció. Els contractes són lleonins, el llogater està agafat per totes bandes i no té gaire marge d’acció. Si té problemes per generar negoci perquè les expectatives (sempre meravelloses) no s’han complert i les vendes són baixes, quasi sempre es troba davant un mur inflexible perquè compleixi el contracte. El centre comercial ha matat el centre de les ciutat. Això sí, el problema és que l’ha substituït amb una cosa que fuig de les lògiques comercials tradicionals.