Estalvi i ibuprofens contra la crisi
Andrei Boar ens explica com, en plena escalada de preus, l'activitat turística està gairebé recuperada del tot
Aquesta Setmana Santa s'han tornat a batre rècords en el turisme. Només Renfe, sense comptar la seva nova competència, com Iryo o Ouigo, ha transportat 2,3 de milions de passatgers, una xifra superior a l’època prepandèmia. L’ocupació hotelera ha superat les expectatives amb xifres que ronden el 90% a Catalunya. Seria normal en una època de vacances, si no fos perquè contínuament es parla de crisi inflacionista i d’una possible recessió, fet que a molts els genera una pregunta: on és la crisi?
La clau és doble: per una banda, l’estalvi acumulat, i per l’altra, la tardança en els tipus d’interès. Segons dades de CaixaBank Research, la taxa d’estalvi de les famílies es va situar entre el 12% i el 14% de la seva renda en els anys 2021 i 2022, mentre que els anys previs era només del 6%. En termes monetaris, representa un estalvi anual per a les famílies de 86.500 milions d’euros. Aquestes quantitats són les que permeten mitigar la inflació de fins al 10% que hem viscut al nostre país i destinar part de la renda disponible al turisme.
D'altra banda, l’augment dels tipus d’interès de fins al 3,5% del Banc Central Europeu ha afectat moltes famílies que tenien hipoteques variables i que han vist com s’ha encarit l’Euríbor. Tot i això, els efectes encara no s’aprecien en el dia a dia de la gent. Normalment, l’augment dels tipus d’interès triga entre sis mesos i un any a deixar efectes en l’economia de les famílies. És a dir, estem a punt de començar a veure els efectes de les primeres pujades a l’1%.
D'aquí uns mesos n’haurem de tornar a parlar, i per desgràcia aquestes dades coexisteixen amb la pobresa creixent d’una part de la població. De moment, hem salvat la crisi amb ibuprofens, però aquesta setmana l'FMI alertava de la possibilitat d’un nou contagi financer. Potser, quan ens tornem a preguntar on és la crisi, ja ens caldrà una medicació més forta.
