30/01/2021

Els empresaris són

2 min

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, em va donar l’altre dia una idea per a aquesta columna quan va dir que els empresaris són (som) herois en aquesta crisi. “Sempre hem dit que a les crisis sanitàries els protagonistes són els seus professionals, però a les crisis econòmiques els empresaris, els inversors, les persones que arrisquen i emprenen, són els herois”, va dir.

Les generalitzacions són odioses i diguem d’entrada que no puc estar més allunyada de les accions i l’estil d’aquesta política de talent qüestionable però altíssim perill, com tot el que surt de la factoria Miguel Ángel Rodríguez. Ara bé, aquesta lloança tan exagerada posa sobre la taula un debat: el paper dels empresaris en el nou i negatiu cicle econòmic post covid-19.

En general no actuem pensant en el bé col·lectiu, sinó que exercitem l’individualisme més genuí del capitalisme. Busquem riquesa, reconeixement i gratificació professional i no som herois ni res que se li assembli. Aquesta caricatura maniquea de l’Ayuso em molesta, però també la que ens dibuixa amb un bombí i un bastó.

Prendre riscos per muntar una empresa és una opció personal que no requereix especial reconeixement, però sí que hauria d’acceptar-se sense apriorismes injustos. Els treballadors són imprescindibles per tirar endavant les empreses i l’economia, però els empresaris també som útils, fins i tot necessaris.

Sense tonteries, sense manipulació, hauríem de poder jugar amb normalitat el rol que hem volgut tenir en aquesta vida, en què serà més important que mai entendre’ns entre tots. No som Superman, però tampoc som el comte Dràcula.

Ser empresària no pressuposa estar per sobre, ni per sota, dels estàndards ètics de ningú. Al capdavall, jo no estic en el negoci de la bondat, però això no vol dir que sigui ni una bona ni una mala persona.

stats