El gran dubte d’una empresa: invertim o no?

Amb la frase “Quina temporadeta!” començava la nostra última conversa un bon amic, gestor d’una empresa nascuda fa més de 100 anys a Catalunya i que avui forma part d’un grup multinacional.

El meu amic no es referia a l’estranya temporada del Barça, sinó a l’evolució del seu negoci des del març passat. La conclusió a la qual vam arribar conversant és que, últimament, l’única certesa que ens trobem cada dia els gestors d’empreses quan comencem a treballar és la incertesa que haurem de gestionar durant la nostra jornada. Abans els màsters duraven un o dos anys i es feien a la universitat. Ara duren 24 hores i es fan a la feina. És el famós mètode del cas que ensenyen a les escoles de negocis però aplicat una vegada rere l’altra fins a l’extenuació.

En autèntiques muntanyes russes, en això s’han convertit les nostres empreses aquests últims mesos. Incertesa als mercats, ara oberts i ara tancats. Incertesa permanent als equips, sense saber si tindrem estabilitat, si anem cap a un altre ERTO o, potser, fins i tot cap a un ERO. Incertesa en el marc jurídic, que canvia cada 15 dies. Incertesa. Aquesta és la paraula clau.

I dins d’aquesta incertesa, una gran certesa. Si en economia la s (de savings, estalvis) és igual a la i (de investment, inversió), és el moment de posar aquests estalvis a funcionar.

Recordem el que va fer Joan Roig, propietari de Mercadona, al principi de l’última crisi econòmica: va renunciar a la meitat dels seus beneficis i va abaixar els preus dels productes per ajudar així els consumidors a arribar a final de mes. Va invertir! Els seus principals competidors, grans multinacionals cotitzades a la borsa i obligades a reportar beneficis als mercats, no van poder-ho fer. Tots coneixem la història. Mercadona va aprofitar aquells anys de crisi per guanyar quota de mercat i avui és encara més líder del que ja era abans.

Invertir o no invertir. Aquesta és la qüestió!