Estic en contra de la liberalització de les obertures dels comerços en dies festius. Primer de tot, per una raó de salut social, perquè no podem lligar-ho tot al consumisme. Segon, perquè no són productives al 100% i si afavoreixen algú és a aquells centres comercials que tant mal han fet al teixit social de les ciutats mitjanes i al d’algunes de les ciutats turístiques. Però ni tan sols això.

Recordo, per exemple, que a Barcelona els dies d’obertura van ser un mig fracàs. No és veritat? A Itàlia s’està intentant tornar enrere després de la liberalització que va fer el tècnic Monti el 2012 en un desgraciat decret anomenat Salva Itàlia. El mateix decret va obrir la porta a les rebaixes durant tot l’any, cosa que ha contribuït a reduir el marge anual del comerç minorista. Amb l’excusa de la crisi ens han passat coses que ara ens farien avergonyir. ¿Recordeu quan Merkel va instar els països mediterranis a fer menys vacances? Rajoy es va plantejar moure a dilluns “ todas las fiestas de ámbito nacional que tengan lugar entre semana ”. Ma per favore...