Dic tantes coses (això de fer una columna setmanal dona per a molt) que ara no recordo si us ho havia explicat: a finals del 2017 la meva empresa es va convertir en un grup d’empreses. Bé, això de grup sona molt gran, però al final som els mateixos (o uns quants més, perquè hem crescut) dividits en diverses societats.

La idea d’aquesta reestructuració ha sigut millorar la gestió del negoci i dividir les diferents línies d’activitat: d’aquesta manera pots tenir una idea clara de la marxa dels diferents negocis i poder prendre decisions en funció de com van els números de cada un. Per funcionar, vam convertir una societat en el hòlding (ara sí que sona important) i vam constituir diverses societats limitades que pengen d’aquesta matriu. Al hòlding hi tenim els serveis comuns, la part corporativa (és la societat, per exemple, que lloga l’oficina) i a les diferents filials el que és propi de cada negoci. La matriu ha de fer un suma zero. I això sobre el paper, i també a la pràctica, té tot el sentit.

Ara, no tot són flors i violes..., i menys ara que estem tancant l’exercici. Primer, despeses i despeses d’assessors, notaris i advocats per posar-ho en marxa tot plegat. Segon, problemes amb l’atribució de personal a cada societat: subrogar no és gens fàcil. I, tercer, el maleït IVA.

Si la societat Filial SL perd 100.000 euros, sobretot per factures de serveis de la matriu (és un projecte nou i està creixent), té un IVA negatiu de 21.000 euros. La matriu, en canvi, té un IVA positiu de 21.000 euros, és a dir, aquest deute amb l’Estat. L’IVA de la filial el recuperaré en un futur, però mentrestant amb el hòlding faig de banc de l’Estat. I això ja no té tant de sentit.

L’altre punt és la doble comptabilitat que haig de fer d’aquestes factures (despesa per a una, ingrés per a l’altra) i la refacturació de despeses de la matriu a les societats en què realment han fet la despesa.

Total, estic a primers de gener i tinc un desquadrament de nassos. Visca jo i les meves bones idees de financera de pa sucat amb oli!