RETWEETS

La cua de palla de Huawei

Si Huawei té sort, haurà acabat aquesta setmana sense perdre cap més proveïdor, després d’haver-la començat quedant-se sense poder fer servir els components de Google, Microsoft, Qualcomm, Infineon, Micron i altres empreses en els seus aparells. I, sobretot, sense els dissenys d’ARM en els xips de la seva filial HiSilicon. Tot plegat per l’aplicació d’un bloqueig comercial que el govern dels EUA fonamenta en el suposat risc que representen els equipaments de la firma xinesa per a la seguretat nacional. Trump ha establert una moratòria de 90 dies durant la qual és probable que les negociacions comercials entre les dues superpotències acabin tornant a posar les coses al seu lloc. Però els dubtes sobre la viabilitat futura de Huawei ja s’han instal·lat entre els consumidors.

Bona part de l’opinió pública s’ha situat en el bàndol de Huawei, que té una merescuda imatge de marca de qualitat a preus raonables. Però convé recordar com una empresa fundada fa poc més de 30 anys amb un capital de 5.000 euros per vendre centraletes a Shenzhen ha arribat a vendre 200 milions de smartphones en un any -cosa que ha desplaçat Apple de la segona posició del mercat- i a situar-se com a líder mundial dels equipaments de telecomunicacions. Des del 2003, quan la nord-americana Cisco va acusar Huawei de copiar-li el codi font dels encaminadors, la firma xinesa ha estat acusada repetidament de vulnerar patents i embargaments comercials i de tenir un suport financer il·limitat de l’estat xinès que li ha permès capturar mercats gràcies a subvencions encobertes.

Potser perquè el respecte a la propietat intel·lectual costa més de defensar entre els consumidors del món, el govern dels EUA ha optat per atiar la por a l’espionatge xinès -sense donar-ne gaires detalls-. No és estrany que Huawei també hagi passat al terreny emocional impulsant a les xarxes l’etiqueta #YoSoyHuawei perquè els seus usuaris li donin suport com si fos un equip de futbol.