‘PORCA MISERIA’

La crema catalana i Catalunya

El meu primer article a l’ARA (com passa el temps...) era sobre la crema catalana i el seu gran i fascinant potencial de màrqueting encara no explotat. Han passat anys des de llavors i la cosa, lamentablement, segueix igual. I ara que visc a Itàlia veig que és molt comú trobar-la als restaurants. I sabeu una cosa? No hi ha una consciència real del seu origen català. És una mica com el sabó de Marsella, que ningú pensa en la ciutat francesa quan el compra. O l’amanida russa. I això és una llàstima.

No entenc que no es posi en marxa una acció potent que aconsegueixi lligar la imatge de Catalunya a la crema catalana i que cada vegada que algú en demani una pensi automàticament en el Principat. Com quan un demana un tiramisú o una pannacotta. O una pizza.

Pel·lis? Poseu una crema catalana pel mig. Barça? Crema catalana. Ferran Adrià? Crema catalana. Menú Vueling? Crema catalana. Rosalía? Crema catalana. Polseres vermelles? Crema catalana. Us deixo, que m’està pujant el sucre.

Més continguts de l'emprenem