L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Les coses que no es paguen ni es cobren

L’altre dia vaig estar pensant un altre cop en els inicis de la meva empresa. Després d’una entrada d’any especialment dura, una es posa nostàlgica i sentimental.

Faig classes en diverses universitats o tutoritzo alguns projectes finals de màster. Quasi tots són business plans. Un comentari habitual que faig als alumnes és: “No podeu facturar des del minut zero”. Les empreses, totes, necessiten un temps de producció, de disseny dels seus productes o serveis, de màrqueting, activitat comercial, etcètera, en el qual no es factura ni un trist euro. En canvi, les despeses sí que comencen al primer dia, i el temps que hi ha entre un moment i l’altre és una fase que, a parer meu, s’ha de considerar inversió.

En aquests business plans d’estudiants sovint no es té en compte tampoc el sou del fundador o fundadors, com si algú pogués viure de l’aire. “S’han d’internalitzar costos”, acostumo a dir, “encara que no percebis ni un euro”.

Però fent la suma de tot, habitualment arribes a xifres que fan por (a tu mateix i, per descomptat, a un inversor o finançador). I si comptes les hores extra de dedicació del fundador o fundadors, els caps de setmana, les nits sense dormir, els contactes que mous... Ni tan sols el meu sou actual paga el valor de la feina que vaig fer en els primers anys de la meva empresa.

Per a un financer això resulta dramàtic, i també per a algú que viu la vida com un càlcul de risc, despeses i ingressos (Salutacions, amics de la banca; si fos per vosaltres no hi hauria mai empreses noves). En l’esfera personal, ho he dit molts cops: no estic segura que aquesta vida pagui la pena!

La conclusió és aquesta: en un negoci emprenedor hi ha coses que no es paguen ni es cobren, i que són la clau de l’èxit (no la garantia, esclar). Una empresa de laboratori (una de feta com un spin-off d’una gran companyia) no ho té: se’n diu voluntat, il·lusió, lluita o somni. I això no entra en cap taula d’Excel ben feta, però sense això no hi hauria empreses.