06/01/2018

I quant cobra aquell?

2 min

Acabat l’any i encetant-ne un de nou, toca fer balanç de la feina feta per cada membre de l’equip i, per tant, dels bonus. A més, si escau, també toca mirar els sous i apujar-los. Doncs som a la primera setmana i ja ha arribat el primer cop.

Aquest any hem decidit apujar el sou a alguns comercials, que estan fent una feina molt bona. Doncs bé, un d’ells ens mira i ens diu: “Ah! Em sembla poc. I aquell d’allà quant dius que cobra?” La meva cara era un poema, mentre sentia aquestes paraules. I més tenint en compte que és el treballador més sènior de tota l’empresa.

Els sous són, sempre, la part més delicada de la gestió d’un equip. En empreses petites, mantenir una estructura salarial controlada i sana és bàsic per a les finances, però, a la vegada, per retenir l’equip és primordial tenir sous que s’ajustin a l’evolució de cada treballador. Així, et pots trobar que vas apujant sous a tot l’equip excepte a tu, de manera que acabes cobrant el mateix que el treballador més ben pagat, quan, segurament, la teva responsabilitat és més gran. Pot semblar un encert o una virtut, saber renunciar a sou, però els anys m’han dit que tothom ha d’estar ben pagat, fins i tot el fundador.

És evident que la gent treballa per cobrar, però crec que com a empresaris esperem que tothom estimi l’empresa tant com nosaltres. Dit això, hi ha gent que mai estarà contenta i sempre pensarà, primer, què pot fer l’empresa per ell i no què pot fer ell per l’empresa. Ja va ho dir Kennedy: “No et preguntis què pot fer el país per tu, pregunta’t què pots fer tu pel teu país”.

A més a més, a nivell estratègic els sous mai poden ser l’única recompensa per la feina ben feta. Ja ho deia un estudi que, en el millor dels casos, els efectes positius d’una pujada de sou no duren més de tres mesos. En els pitjors, no més de cinc minuts.

Dit això... Bon 2018! (Que encara no us ho havia dit...)

stats