L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Un ‘coach’ entra a la meva vida

De vegades s’ha d’estar molt segur d’un mateix per acceptar ajuda. De vegades és la por el que t’hi fa reaccionar. No sé en quina situació ens trobem a la nostra empresa, però el cas és que aquesta setmana hem demanat ajuda.

Fa un parell d’anys vam recórrer per primer cop a un consultor per demanar ajuda en un projecte específic, amb un component tècnic que se’ns escapava. Sempre havia estat en contra dels consultors, que no tenen ni idea de com va el nostre negoci, i la cosa va sortir malament. Vam triar un mal consultor. Sis mesos després ho vam tornar a intentar, contractant un consultor millor, i va funcionar: el nostre negoci va millorar.

Ara trenquem una altra barrera: aquesta setmana hem tingut un coach a la nostra oficina treballant en un projecte per millorar la direcció. Un coach a Can No-creiem-en-aquestes-tonteries-del- coaching. Potser és l’edat, que ens fa ser més savis... o més idiotes.

El cas és que, com he dit moltes vegades, l’empresa se’ns ha fet gran. Tan gran que de vegades no sabem de quina manera gestionar-la. Per fer-ho, és clar que necessitem un bon lideratge, de mi mateixa però també del meu equip de confiança.

Bé, doncs he arribat a la conclusió que necessitem ajuda per tot això, i la millor manera per definir com ha de ser aquesta ajuda és el coaching. Hem fet només una sessió individual, de dues hores per a cadascuna de les cinc persones amb responsabilitat a l’empresa, i el balanç inicial és força bo.

La sensació d’acceptar la dificultat del repte, de tenir clar que ho hem de tractar amb persones amb més experiència que nosaltres, ja és relaxant. Estem fent coses per millorar en el que ens sentim més insegurs, i això ja és un pas.

No sé si em convertiré en una gran defensora del coaching o si acabaré decebuda (les meves expectatives són molt prudents). Però estic contenta de poder dir que he deixat una mica de banda els dogmes quan veig un problema.