02/10/2021

‘Carpe diem’

2 min

Dimecres al matí. M’aixeco a les 5 h. Reunió a Madrid. No vaig voler agafar l’avió ahir a última hora. No volia perdre’m el sopar amb els nens i ha tocat matinar. Tot i que al millor entrenador de futbol del món li agrada molt això de començar ben d’hora ben d’hora, a mi no m’atrau particularment.

Mecànicament m’afaito, em dutxo i em vesteixo. Baixo al garatge, engego el cotxe i surto al carrer. Cap a l’aeroport del Prat falta gent. Són les 5.30 h i l’avió surt a les 6.50 h. Vaig amb temps.

Conduint penso en el company de feina del meu germà que ahir no es va despertar. Ens va deixar mentre dormia al costat de la seva esposa. No el coneixia, però n’havia sentit a parlar molt. Una bona persona, un bon marit, un bon pare i un bon company de feina. Al cel sia.

Continuo conduint. Quan ja falta poc per arribar a l’aeroport ens aturem. En pocs segons la ronda queda completament bloquejada. Vaig amb temps. Segur que se soluciona ràpid, penso. No ens movem. Passa la primera ambulància. Poc després passa la segona i, amb la tercera, els Mossos. Deu haver sigut greu. No ens movem i començo a patir per l’avió.

Passen els minuts i finalment comencem a avançar. Potser encara el podré agafar, aquest avió. Pateixo. Pateixo fins que passo pel costat de l’accident. Una moto destrossada, un cotxe fet miques i el personal de les ambulàncies treballant amb discreció protegits de les mirades dels curiosos per una barrera humana.

Continuo cap a l’aeroport. Arribo. Aparco. Corro cap als controls de seguretat. Arribo a la porta d’embarcament. Està tancada. L’he perdut. I de sobte... No passa res. No sento aquell estrès que sovint ens envaeix a tots anant d’un lloc a un altre, tot el dia com baldufes. Agafaré el següent. El client s’esperarà. Estic tranquil. Serè. No passa res.

Són les 7.20 h i el dia comença aquí a l’aeroport. Un dia nou per a tots els que encara hi som. Gaudim-ne.

stats