13/11/2021

Car o barat: tot depèn

2 min
executiva

L’altre dia se’m va parar el singlot que tenia des de feia setmanes. Havia intentat aguantar la respiració durant un minut llarg i res. Tampoc m’havia funcionat beure un got d’aigua sense respirar, ni fer estiraments abdominals, ni prendre una cullerada de vinagre... Estava desesperada. Al final vaig obrir un pressupost per a un assessorament que havia demanat per a la meva empresa i no només em va marxar el singlot de cop, sinó que vaig trigar uns segons a recuperar la respiració i el ritme cardíac.

Car o barat són conceptes que, com a la cançó de Jarabe de Palo, depenen de moltes coses. Per exemple, un exdirectiu d’una multinacional em va parlar un cop d’uns advocats de Baker&McKenzie de Hong Kong que cobraven 10.000 dòlars per cada foli que redactaven. Molt o poc? Probablement, la despesa es compensava amb els milions de dòlars de negoci que es podien aconseguir amb aquell assessorament.

La clau està en el que una espera, el que està disposada a pagar i el que finalment en rep. No em considero una gran negociadora en termes de preus, ni som particularment contraris a gastar diners en coses que semblen no tenir una aplicació pràctica ni una generació d’ingressos immediata. Sincerament, crec que en tots aquests anys hem valorat sempre els intangibles quan ha calgut. Però, esclar, no som la General Motors...

El cas és que buscava un freelance per dirigir un taller de quatre hores amb un grup reduït de persones de la meva empresa. Fora de l’oficina, en un ambient distès, volíem que algú ens ajudés a fer aflorar conceptes i idees per marcar el nostre camí en els pròxims mesos.

Quant costa això? M’imagino que si el taller el lidera Warren Buffett és un preu i si és el Pepe, un simpàtic graduat en ADE el 2020, en serà un altre. El cas és que no tenia ningú i parlant amb coneguts em van remetre a una empresa que treballa per a grans multinacionals. Molt més semblant a un Buffett que al Pepe que jo puc pagar.