Un Brexit de pa sucat amb oli

Durant les últimes setmanes, el meu dia a dia m’ha portat a tenir contacte amb el Regne Unit i, com sabeu, això és sinònim de Brexit. Fa molt que en parlem, del Brexit, i del possible impacte que això tindria en l’economia. Precisament per això s’ha retardat la seva implementació fins a aquest any. Quin sidral que hi tenim organitzat, allà dalt.

Aquí en teniu un exemple. L’edat no perdona i després d’una lleugera miopia històrica ara ja arribem a la presbícia. Doncs bé, les lents de contacte de prova fetes a Anglaterra (no em pregunteu per què) i que havien d’arribar en una setmana han tardat dos mesos en fer-ho. La raó: el Brexit.

Un altre exemple. Uns amics amb el fill estudiant a Londres li van enviar una bossa després de Reis amb coses de la nostra terra perquè les pogués gaudir tot i ser a l’estranger. La bossa no ha arribat mai a Londres i després de moltes reclamacions l’han rebut novament a Barcelona. La raó: el Brexit. Sembla que haurien hagut de declarar que es tractava de “productes sense valor comercial”.

“Si això succeeix en l’àmbit més domèstic i personal, què deu estar passant a nivell empresarial?”, em vaig preguntar. La resposta és molt clara. A finals del mes de març el comerç entre el Regne Unit i Espanya s’ha desplomat un 39% i no sembla que això hagi de canviar en els mesos vinents, ja que els problemes amb els nous tràmits necessaris i l’aparició de noves barreres estan dificultant el comerç més bàsic.

La decisió de sortir de la Unió Europea es va prendre en una votació democràtica i els seus dirigents polítics han aplicat aquest mandat. Res a dir, doncs. Però el que hauria calgut és que aquells que vetllen pel “bé comú”, allà i aquí, amb tot el temps que han arribat a tenir, haguessin evitat el desastre actual. Això, però, significaria demanar als polítics que actuessin amb l’eficiència dels empresaris i , per tant, seria demanar massa.