L’EXECUTIVA AGRESSIVA

La bombolla immobiliària

En les últimes setmanes estic fent una immersió al món immobiliari. Ho recordeu? La bombolla financera internacional que ens va portar a tots al desastre va tenir l’origen en la insolvència hipotecària que, fins a la caiguda el 2007 de Freddie Mac i Fannie Mae, quedava oculta sota un creixement bestial dels preus dels actius (els pisos i les cases).

Els preus pujaven i, tot i que fossis un NINJA ( no income, no job, no assets : ni ingressos, ni feina, ni actius), el banc et donava la hipoteca. Estaven bojos? No, les taxacions sempre eren altes i imparablement creixents, així que, si després d’un any no podies pagar, eres el propietari d’un actiu que valia més que el teu deute. Però quan la tendència dels preus va canviar, tot se’n va anar en orris. Us ho he resumit en 675 caràcters, gens malament, eh?

Bé, una pensava que, deu anys després, tot seria diferent i, sobretot, que la crisi hauria deixat enterrades per sempre pràctiques poc clares en la valoració d’actius. Doncs aquí teniu la meva experiència personal de les últimes setmanes.

He trobat una casa que vull comprar i, com que no tinc tots els diners, he anat al banc a demanar-ne. Els papes m’ajuden amb l’entrada, despeses i reforma, però necessito un préstec. La primera lliçó és que el finançament pot arribar al 80% de l’import de compra o el de taxació, segons el cas. El que és segur és que la taxació és clau. Però, esclar, “això no és una ciència exacta”, em van dir. La primera taxació va sortir baixa i es va revisar: 20.000 euros més. Però sempre s’ha de negociar amb més d’un banc i vaig voler-ne demanar una altra: la mateixa no val perquè les taxadores no estan homologades.

En aquest segon cas el banquer em va preguntar, textualment, què creia que sortiria. Jo, com a experta en valoracions del totxo, hi vaig dir la meva. Resultat: la segona taxació ha sortit exactament per la meva xifra, uns 80.000 euros més alta que l’anterior.

No posaré noms de bancs ni de taxadores, tots de primeríssim nivell. El cas és que he guanyat una casa, però no la capacitat de tornar a confiar que la bombolla immobiliària és una cosa del passat. Temps al temps.

Més continguts de l'emprenem