El govern espanyol en funcions va aprovar el 31 d’octubre -en el penúltim consell de ministres abans de les eleccions del 10-N- el decret llei 14/2019 de “mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions”. El text té la pretensió declarada de neutralitzar qualsevol iniciativa de la Generalitat orientada a establir una república digital. Amb aquesta obsessió s’emporta per davant tant “els drets i les llibertats constitucionalment reconeguts”, que en la seva exposició d’intencions assegura voler protegir, com “la seguretat pública de tots els ciutadans”, que diu que garanteix. Les noves atribucions que permeten al govern de torn intervenir qualsevol infraestructura de telecomunicacions acollint-se a un suposat risc d’ordre públic contradiuen les intencions citades.
Però, a més, la resta del contingut és un cúmul de despropòsits. Sense anar més lluny, la disposició que considera el DNI com a “únic document amb prou valor per acreditar a tots els efectes la identitat i les dades personals del seu titular” em porta a demanar-me per quins set sous vaig pagar fa pocs mesos 30 euros per renovar un passaport que, pel que sembla, a partir d’ara només em servirà dins del territori espanyol per prendre notes. I l’apartat que prohibeix l’ús d’identitats digitals descentralitzades -basades en blockchain, com l’IdentiCat, que el conseller Puigneró havia anunciat setmanes abans- representa un obstacle a la innovació que impedirà les empreses estalviar costos. Per exemple, als bancs que gasten cada any milions d’euros en sistemes per verificar la identitat dels seus empleats i clients que vagin més enllà dels habituals nom d’usuari i contrasenya, caríssims de mantenir: la consultora Forrester calcula que cada reinici de contrasenya oblidada costa gairebé 70 euros, que les entitats hauran de seguir assumint mentre no puguin disposar d’identificadors digitals robustos. La veritat, el govern s’ho podria haver mirat amb més atenció durant els cinc dies que van trigar a publicar el decret al BOE després d’haver-lo anunciat.
