16/09/2018

L’arrogància de la història

2 min

Des que vam fundar l’empresa i sobretot a mesura que creixia i assolíem els primers èxits, m’ha fet molta por patir un excés d’eufòria i començar a fer malament les coses. El més perillós per a una empresa, una marca o, fins i tot, una persona, és pensar que ja ho ha aconseguit tot i es pot relaxar. Una visita a una botiga la setmana passada va fer-me recordar la idea.

La meva neboda és ballarina i té 14 anys, aquella edat en què és difícil fer regals. Així que quan vaig veure en un aparador una dessuadora rosa amb unes sabatilles de ballet dibuixades vaig deixar de buscar regal d’aniversari. I, a sobre, al costat de l’oficina! La botiga en qüestió és una Menkes. Tothom que visqui a Barcelona i voltants sap què és. ¿Qui no li ha dit a un taxi: “Vaig a la Gran Via, a l’altura de la Menkes, la botiga de disfresses”? Saber on és la botiga és una cosa; haver-hi entrat, una altra. Jo ho vaig fer per primer cop i us asseguro que no ho tornaré a fer.

Entro a la botiga un dissabte al matí, és a dir, no està gaire plena de gent. L’observo i cap botiguer em creua la mirada. “Voldria la dessuadora de l’aparador”, dic. “Ves al fons, allà hi ha la roba de ballet”, em responen. Avanço per la botiga (espantada entre màscares i disfresses d’animals) i arribo al final. Una dependenta cridava mentre es discutia amb una clienta: “Senyora, la sola està gastada perquè vostè ha caminat per la botiga quan s’ha emprovat la sabatilla de ballet”. I la clienta li contesta: “Home, ni que hagués fet una marató per la Diagonal; el calçat no és nou”. I la dependenta insistia.

Al final em mira, li demano la dessuadora i em diu que és l’última i que torni a l’aparador. Torno, me la treuen, la reviso i miro el preu: 52,35 euros. “D’acord, me l’enduc”, decideixo. Mentre estic traient la targeta de crèdit per pagar, la discussió de la sola de la sabata s’ha desplaçat al meu costat i cada vegada puja més de to. En tot cas, miro el datàfon per pagar i la sorpresa és que em cobren 52,40 euros. Cinc cèntims, direu, no és res, però em sembla molta barra.

La qüestió és que Menkes ho té tot: nom, història, un producte de nínxol i ubicació. Però, com us he dit, no hi tornaré mai més.

stats