Arriben les fusions telefòniques

El més important del MWC no són els telèfons que s’hi exposen sinó el que es negocia als despatxos: dimarts passat, cinc dies després que s’acabés el congrés, les operadores Orange i MásMóvil van anunciar que es fusionaran a Espanya. L’operació donarà lloc a la teleco més gran de l’Estat, si més no en quantitat de clients: més de 20 milions de mòbil, set milions de fix i un milió i mig de televisió. Telefónica baixarà a la segona posició del mercat, tot i que continua sent líder en volum de negoci.

La nova empresa serà propietat a parts iguals d’Orange i dels tres fons internacionals d’inversió que van comprar MásMóvil al final del 2020. Queden fora de la fusió les torres de telefonia mòbil d’Orange, que són en una empresa separada. Això explica que en la negociació MásMóvil, que és una empresa bàsicament comercial i amb 6.600 milions de deute, s’hagi valorat en 11.500 milions, per sobre dels 8.100 imputats a Orange. Està cantat que l’empresa fusionada sortirà a borsa d’aquí tres anys perquè els fons citats facin caixa venent-se la seva part i Orange acabi controlant-ho tot com a líder del mercat.

Tècnicament, la fusió no té gaire misteri: MásMóvil ja funciona sobre la xarxa mòbil d’Orange, de qui és el principal client majorista a Europa. Més intrigant serà la política comercial: ara entre les dues empreses sumen 14 marques, sense comptar les virtuals com la catalana Parlem. Tot i haver tancat República Móvil i Amena, els francesos aporten Orange, Jazztel i Simyo; i MásMóvil té Yoigo, MásMóvil, Pepephone, Lebara, Llamaya, Lycamobile, Virgin, Euskaltel, R, Telecable i Guuk. Caldrà posar-hi ordre. A més, Orange té un banc que també ven assegurances, i MásMóvil ven electricitat i telemedicina, entre altres serveis. Que la fusió s’acabi consumant depèn sobretot del permís de Brussel·les. En cas de llum verda, el mercat espanyol passarà de quatre operadores a tres, amb una previsible frenada de la davallada de preus que amoïna el sector des de fa anys.