Ara fa un any...

Encara que ens sembli mentida, ara fa un any s’acabava el món. Després que el president espanyol, Pedro Sánchez, anunciés l’estat d’alarma vam començar el confinament domiciliari. Abans, però, de tancar-nos tots a casa, vam passar pels supermercats i no hi vam deixar res de res. Només lineals buits i molts productes en ruptura d’estoc. Inclòs el paper higiènic. Semblava que fos l’inici de la Tercera Guerra Mundial.

Passats tots aquests mesos, ens sembla que els nostres hàbits de compra tornen a ser els d’abans. Res més lluny de la realitat.

Ara fa un any, la setmana que es va decretar el confinament, les vendes als supermercats van pujar un 70%. Aquest any, la mateixa setmana han baixat només un 36%, segons els panels del sector. El creixement respecte al període prepandèmia és, doncs, molt important i un dels principals motius d’aquest augment és el tancament parcial de l’hostaleria. Molts dels àpats que abans es feien en bars i restaurants, ara es fan a casa.

Ara fa un any, en aquells moment inicials, eren prioritaris productes que ara comencen a baixar. Compràvem conserves, llet i congelats. També productes de drogueria, d’higiene personal i sobretot de neteja. Érem en una “economia de guerra”. Ara ja tornem als frescos, la carn, el peix, la fruita i la verdura.

I fins ara fa un any, compràvem molt poc per internet. En tots aquests mesos hem canviat i el comerç online s’ha duplicat i continua avançant amb creixements pròxims al 40%.

Cinquanta-tres setmanes més tard, encara tenim el virus per aquí, el ritme de les vacunacions és més lent del que tots desitjaríem i el perill és ben present. Tot i així, hem normalitzat la nova situació i malgrat que pensem que hem tornat a la situació d’abans, no ho hem fet encara. Encara comprem més als súpers, comprem diferent i comprem online. El món no s’ha acabat, però tampoc és encara el d’abans. I potser no ho tornarà a ser.