19/03/2022

No és l’aparell, estúpid

2 min

Fa anys, quan els dispositius per llegir llibres electrònics encara eren una raresa aquí, en els viatges als Estats Units em cridava l’atenció la quantitat de persones grans que ja els feien servir. En alguns aeroports i avions havia arribat a veure més avis i àvies amb un Kindle a la mà que amb un llibre de paper. L’explicació era clara: a partir d’una certa edat la vista comença a fallar i costa llegir els textos impresos -per això també allà són populars les edicions amb text de mida grossa i els audiollibres-. En canvi, en un lector electrònic pots ampliar la lletra fins a la mida que necessites.

Només per això, la gent gran ja està disposada a superar les seves suposades dificultats per adoptar la tecnologia. Igualment, per culpa de la pandèmia som usuaris habituals de Zoom, Teams, Jitsi i altres serveis de videotrucada, però cal recordar que Skype deu en bona part el seu èxit inicial a l’interès dels avis nord-americans per veure els nets de l’altre extrem del país mentre hi parlaven.

M’hi ha fet pensar la iniciativa Soy mayor, no idiota, del metge jubilat Carlos San Juan, que ha hagut de portar-li 600.000 signatures a la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, perquè aquesta obligui els bancs a atendre presencialment les persones grans que tenen dificultats per operar amb les entitats mitjançant els canals digitals. És possible que n’hi hagi algunes en aquesta situació a qui els calgui l’assistència d’un empleat humà. Però sospito que és molt més habitual que l’obstacle sigui el procediment i no el dispositiu (caixer, ordinador, telèfon). Hi ha tràmits bancaris -i també de l’administració pública- que cap persona sense formació específica és capaç de superar en solitari.

Els avis i àvies que llegeixen amb Kindle demostren que una bona interfície d’usuari fa possible l’adopció de qualsevol tecnologia.

stats