L’any que ve comença ara
Malauradament, ja fa dies que hem deixat enrere les platges. Ja hem tornat a la feina. A casa o a l’oficina, però a la feina. Ja hi tornem a ser!
Els primers dies de setembre normalment serveixen a les empreses per revisar les xifres del mes d’agost. Aquest any revisem també les dels darrers tres mesos per entendre què ha passat des que vam acabar el confinament. Normalment són dies per decidir com volem tancar l’exercici. Per tallar o confirmar les inversions fins a final d’any, quadrar el benefici, arribar al pressupost i poder dir que en tenim un altre a la butxaca. Pressupost! Són també els dies en què preparem el de l’any vinent. Però això és normalment.
Però de normalitat no en tenim cap, ara. L’agost? Un desastre! Els darrers tres mesos? Un altre desastre! La decisió sobre les inversions està presa. Fa dies que tothom les ha tallat. I el pressupost del 2020? Ens el podem pintar a l’oli. Serà un dels pocs que no haurem complert.
I, tot i així, ens demanen que preparem el de l’any que ve. Com cada any. I si no sabem què vendrem demà, ¿com podem estimar el que podria ser un objectiu realista l’any vinent? ¿Hem d’aturar les nostres organitzacions durant setmanes per preparar xifres que ja sabem, abans de començar, que no serviran per a res? ¿Xifres que haurem de canviar cada mes un cop comenci l’any? En l’actual context hem d’aturar-ho tot per “fer números”? Evitem-ho! No té cap sentit!
Aturem-nos, sí. Però per repensar-ho tot. Donem-nos l’oportunitat de pensar. De pensar de veritat. Sortim tots de la rutina. Dels charts que s’han d’omplir. De les presentacions de xifres i dels calendaris preestablerts. I posem-nos tots a reflexionar. És el moment de les idees. De les grans idees. Si són bones, les xifres arribaran soles. Però és ara. No perdem setmanes preparant els pressupostos de sempre. Contra la crisi de la pandèmia, aquest any cal que fem un pressupost d’idees.
