L’EXECUTIVA AGRESSIVA

‘With or without You’

Són una raça a banda. Se salten les normes, són desorganitzats i individualistes, sovint díscols i ciclotímics. Parlo dels comercials, un perfil que ha de tenir gairebé qualsevol companyia.

Per als que som de producció, els comercials són sempre “els altres”, igual que nosaltres per a ells. Si uns són seriosos i callats, els altres són bocamolls; si nosaltres som pragmàtics, ells tot el contrari.

A la universitat, un dels aprenentatges socials consisteix a fer treballs en grup, a vegades de deu o dotze persones. Les dinàmiques en aquests grups sempre eren com en un equip esportiu. Hi havia lideratges, seguidors i també versos lliures. Quan hi havia dos o tres líders, la meitat del temps es dedicaven a discutir per qualsevol estupidesa que, en realitat, era sempre la mateixa: qui mana.

Però sempre hi havia una altra forma de catalogar els integrants de l’equip: els polítics i els executius. Els que parlaven amb els professors, organitzaven les reunions de grup i les cerveses posteriors eren, esclar, els polítics. Quan eren polítics i, a més, intel·ligents, buscaven algun executiu amb qui poder-se aliar.

Per a una executiva (que, aleshores, encara no era agressiva) com jo, era bo tenir un polític a prop. Feien totes les tasques socials que jo odiava, pensant que en realitat ens deixaven als executius la feina bruta.

Ara que treballo amb un ampli equip comercial, haig de confessar que hi ha dies que els mataria. Entusiasmats quan fan una venda, deprimits quan tenen sequera golejadora, moltes vegades necessiten una assistència 24 hores per poder treballar: a ningú li agrada menys la feina administrativa que a un comercial.

Són experts com ningú a crear embolics i demanar-te ajuda per solucionar-los, i, quan hi ha un problema, són els primers a posar-se al costat del client. És amor i és odi. I una aliança necessària i guanyadora. Com a la cançó d’U2, With or without you.