¡Viva España!

Encara que no agradi a tothom, l’opinió generalitzada imperant avui és la d’una Espanya que “va bien”. Sí, com deia l’ínclit Aznar, España va bien.

Ho llegim molt a Itàlia aquests dies, en la nostra obsessió de trobar sempre algú que ho faci millor i ens recordi que patètics que som. I per què va bien España? Perquè, per exemple, el seu ràting és molt millor que el d’Itàlia; perquè és la segona destinació turística del món; perquè la reforma laboral de Rajoy ha ajudat a disminuir l’atur i el deute públic; perquè el pes de les exportacions en el PIB és cada cop més gran, cosa que contrasta amb la construcció malgrat la recuperació dels últims trimestres... I podem continuar explicant que els seus governs són alumnes dòcils de les directives europees, a diferència del govern italià, díscol i rebel, i que sempre es posen al costat de França i d’Alemanya i això agrada a Brussel·les. En fi, una Espanya sòlida convé a Europa. Però unes eleccions amb la incògnita d’un tripartit de dretes amb els euroescèptics de Vox ho pot canviar tot.