Una persona pot fer moltes coses per aprendre a portar una empresa. Segurament el recorregut més natural és tenir una àmplia experiència professional en què hagi cultivat els propis coneixements i, també, la direcció d’equips. No és el meu cas:quan vaig començar, la meva experiència professional en el lideratge de persones havia consistit a formar algun becari de tant en tant en les tasques més senzilles de l’empresa on estava.

Un altre recurs és la formació. Una pot estudiar per ser empresària o directiva, per exemple, un MBA. Com ja deveu saber, jo en vaig fer un quan portava poc més d’un any d’emprenedora, en un curs infernal des del punt de vista personal: viatjava a Madrid cada divendres al matí i tornava a Barcelona, amb les energies justes per no caure a terra, els dissabtes a la nit.

Esclar que no és el mateix. I, amb el temps, vaig reflexionant sobre mancances diverses en la formació que vaig rebre per convertir-me en una bona mànager. Per exemple, ningú em va avisar que arribaria un punt que viuria en una reunió.

Aquesta setmana m’he trobat quatre o cinc cops pensant o dient “necessito hores d’ordinador”. Vull dir, hores del dia en què no estigui viatjant, reunida amb un client o en una reunió interna. I el pitjor és que tampoc tindré hores d’ordinador la setmana que ve, ni segurament mai les suficients per executar el que estic acostumada a executar.

I així em trobo, en part impotent, amb uns dies llargs i intensos (com sempre) però en què no puc executar res, ni atendre e-mails, ni desbloquejar coses. Soc més aviat una repartidora de feina amb cada cop menys temps fins i tot per supervisar-la, i depenc de la bona feina dels altres.

Algú sí que m’havia avisat, però no precisament a l’MBA. Una persona amb experiència en la direcció m’ho va dir clar: “Primer has de fer, després has de fer fer i després has de fer que facin fer”. ¿Preparada per a això? No. ¿Por de saber arribar a aquesta tercera etapa? Sí. ¿Decidida a reaprendre (altre cop)? Esclar!