Tothom sap (i és profecia) que el món econòmic, diguem-ne capitalista, està en crisi. Ho està perquè sembra més dubtes que certeses i no es veu una sortida a un sistema que produeix més desigualtat que riquesa efectiva. És normal, doncs, que l’Església catòlica vulgui entrar a fons en la qüestió. El papa Francesc va publicar un document, Oeconomicae et pecuniariae quaestiones, on reflexionava sobre la necessitat d’“acabar amb la contraposició entre ètica i acció empresarial” i, entre altres coses, reclamava un control per part d’entitats governatives dels mercats i dels productes financers.

Al setembre va donar una entrevista al diari econòmic italià Il Sole 24 Ore on reafirmava la seva oposició a una “cultura del descart” que exclou amplis sectors de la població sense dignar-se a explotar-los i considerant-los merament un sobrant sense valor. Sembla clara la voluntat del Vaticà d’abanderar la lluita com a últim baluard (l’esquerra ha abdicat) en contra del capitalisme salvatge. Ho aconseguirà?