Contestar a aquell client que ahir va escriure un e-mail molt enfadat amb nosaltres. Check. Parlar amb els de la gestoria laboral de les opcions contractuals de la nostra nova comercial a Mèxic. Check. Tancar aquest projecte urgent que hem d’enviar ja a producció. Fregant el pal, però check. Parlar amb tothom per veure com posem en marxa el registre de jornada, no sigui que ens arribi una multa. Check. Trucar als tres morosos pesats que l’administrativa no aconsegueix localitzar. Check. Enviar la documentació per renovar la pòlissa de crèdit. Check.

Tot check? Sí, més o menys, al final del dia o la setmana una al·lucina de tot el que pot posar en marxa i es pot liquidar. Sempre començant per coses urgents que o bé són importants per al negoci (com respondre a un client) o bé per no rebre una multa (gràcies, Pedro Sánchez!).

El cas és que, mentre les coses urgents les tinc solucionades o les anem solucionant dia a dia, s’acumulen en la meva ment tot de projectes d’aquells que no donen diners, ni resultats immediats, però que trobo a faltar gairebé cada dia.

Ordenar de veritat l’oficina, fer d’una vegada un bon inventari dels ordinadors i l’equipament informàtic, crear un bon welcome pack per als nous treballadors, millorar la presentació de l’empresa i revisar (encara que sigui cada cinc anys) els detalls de la pàgina web. Entre les coses que no faré aquesta setmana també hi ha reunions individuals amb tots els treballadors o crear una iniciativa per promoure la innovació (fa temps que em ronda pel cap).

En definitiva, continuaré amb els llums curts i, potser, com passa quan només veus el que és urgent, els arbres no em deixaran veure el bosc. Es diu que l’entorn Vuca actual no permet fer plans a llarg termini. Hi estic d’acord. Però crec que això no vol dir deixar de fer coses a mitjà i llarg termini.

To do list : que aquesta llista de la setmana no acabi matant el mes, l’any o la dècada.