Les presons i tot el que les envolta han entrat en la nostra quotidianitat. Que si l’hora de pati, que si l’horari de visites, que si s’hi menja bé... També l’actualitat ens recorda l’existència dels CIE (a Espanya) i d’altres centres, on els immigrants són tancats a l’espera d’una decisió respecte al seu destí, com a eina fonamental de tota una política internacional. Sembla, doncs, que el món que ens hem construït no sigui possible sense les presons.

I cada cop més. La seguretat ho demana. I la seguretat mana sobre la economia, oi? ¿No volem tornar a una mena de pax romana? Doncs haurem d’empresonar més gent, els que posen en perill el nostre model de vida! Però resulta que hi ha un país, Holanda, on les garjoles s’estan tancant. Ja en són 27 des del 2009. Hi han tan pocs presos que els importen de l’estranger, per exemple de Noruega. Per què esta passant? Possiblement, per una barreja entre l’ús dels braçalets electrònics i un enfocament més centrat en la rehabilitació i l’educació que en la pena en si mateixa. Això és la clau de tot.