L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Sopar de Nadal: 9a edició

Aquest desembre celebrarem a l’empresa el novè sopar de Nadal de la nostra història. Tenim data, tenim lloc, tenim activitat divertida preparada, tenim regal per als assistents i fins i tot les invitacions enviades. En resum, l’altre dia vaig veure a Barcelona els llums de Nadal ja instal·lats i per un cop vaig pensar: Colau, 0 - Executiva, 1. Que n’aprenguin!

Com l’empresa, el sopar de Nadal ja no és el que era fa uns anys, quan tots ens coneixíem i ens aguantàvem dia rere dia els uns als altres en un espai de 40 metres quadrats. Coses del creixement: ara hi ha persones amb les quals no parlo en setmanes. No són estranys, però no sé on passaran les pròximes vacances i no els explicaré les meves.

Els més històrics de la casa em reclamen també “la carta” a la panera de Nadal que vam començar a fer el 2014. En aquells bons temps, les paneres eren personalitzades, amb una cosa especial per a cadascú, com un llibre comprat pensat per a un o altre per un motiu o altre. I, per descomptat, amb una nota de bons desitjos per al nou any, d’agraïment per l’ajuda en un aspecte professional concret o de vegades també una recomanació d’àmbit personal.

Com jo mateixa, els que reclamen aquesta petita nota, que havia provocat uns quants plors i molts somriures, enyoren d’alguna manera els vells temps en què jo tenia temps per fer aquestes coses, i quan tenia alguna cosa a dir a tots i cadascun dels companys de l’empresa.

Bé, però no tot s’ha perdut. Els detalls no són personalitzats, però hi són, el sentiment de grup no és tan fort, però hi és, i ara ens divertim fins i tot una mica més en un sopar pensat per evadir-nos i donar-nos bons desitjos.

I com que, a més, tenim experiència i ens anticipem a les situacions, no ens passa el que ens passava fa uns anys, quan ens recordàvem del sopar de Nadal al desembre i llavors no trobàvem lloc ni al McDonald’s.