L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Síndrome del treballador cremat

L’Organització Mundial de la Salut ha reconegut la síndrome del treballador cremat com a malaltia. La situació sembla tan seriosa que d’aquí poc la declararà pandèmia en algunes professions: per exemple, entre el 30% i el 50% dels metges la pateixen.

No sé si és una malaltia o no, no hi entenc de tot això, però sé què és un treballador cremat i sens dubte no és bo. Poques persones acaben la seva vida professional sense haver estat cremades en algun moment. Jo ho he estat i gairebé tots els meus familiars, amics o coneguts ho han estat en algun moment. Molts dels problemes de recursos humans de la meva empresa han estat conseqüència de treballadors cremats.

L’OMS s’ocupa de la salut de la gent i si estar cremat a la feina és un problema de salut, ells sabran. Ara bé, els treballadors cremats són un problema econòmic i organitzatiu per a les empreses: un problema tan gran que, si existeix en una organització (una empresa petita com la meva o un departament en una empresa gran) és el principal problema que un gestor ha d’afrontar. Sobretot perquè (això no sé si ho sap l’OMS) és una malaltia contagiosa. Com en les addiccions, el més complicat i el més difícil és reconèixer la malaltia, en un mateix o en el teu equip. Però actuar és fàcil i ràpid.

Com es cura un cas de burnout? Opció 1: tractament. Parlar amb el treballador, fer canvis, moure’l de departament... Hi ha moltes receptes, cap d’infal·lible. El que tinc clar (amb els anys) és que la cura és ràpida o no és. Opció 2: autocuració. El treballador marxa. Opció 3: extirpació. Acomiadament i fora.

El problema quan falla l’opció 1 és que l’opció 2 no depèn de tu. I l’experiència em diu que molts cops el treballador cremat no té el valor o l’oportunitat de reconèixer la situació i marxar. L’opció 3 no només té un impacte personal en l’empresari, sinó que, a més, a Espanya costa diners.

Esperem que l’OMS ens doni alguna idea.