RETWEETS

Segur que volem dependre de Twitter?

Divendres passat els mitjans anaven plens dels 11 minuts durant els quals el perfil de Donald Trump va desaparèixer de Twitter. L’interès és comprensible perquè sovint sembla que l’actual president dels EUA governi a cop de tuit. Tot i això, el més destacable és que la incidència no la va causar un problema tècnic, sinó que va ser un sabotatge voluntari d’un empleat que plegava de l’empresa de xarxes socials. Això ens hauria de fer pensar fins a quin punt volem subcontractar les nostres activitats de comunicació a serveis de tercers sobre els quals no tenim cap control efectiu i que poden decebre les nostres expectatives per motius tan imprevisibles com una fília o una fòbia personal.

Twitter ens n’ha donat nombrosos exemples. Recordem els obstacles que fa anys va posar una empleada seva que els usuaris traduíssim les aplicacions al català. O que algú del departament comercial no considera prou important el nostre idioma per permetre que els anunciants puguin segmentar les campanyes publicitàries per adreçar-les exclusivament a usuaris catalanoparlants. Els criteris de l’empresa en aquest aspecte no són gens clars: fa unes setmanes l’Assemblea Nacional Catalana va veure com Twitter li suspenia una campanya de tuits de pagament que reclamaven suport internacional a la declaració d’independència, però només en alguns idiomes.

Ningú discuteix que el procés sobiranista no hauria pogut arribar fins aquí sense internet i les xarxes socials. Ara bé, això és una arma de doble tall: mentre l’aparell políticojudicial de l’Estat tancava pàgines web informatives sobre l’1-O, molts pensaven que el missatge podria circular als perfils socials. Però ja s’ha vist que el braç del 155 és molt llarg: els comptes de les delegacions del Govern a l’estranger han estat suspesos i Twitter ha declinat explicar-ne el motiu; a penes ha dit que les condicions d’ús contemplen la suspensió dels perfils que vulnerin alguna norma que, aquest cop, tampoc ha volgut especificar.