Han passat set dies des de la diada de Sant Jordi. Quin diumenge més maco! Uns dels pocs sense patir la clàssica depressió de la tarda. Es veu que les vendes han pujat un 4%. Lectors contents, autors contents: tots contents. Em va sorprendre veure les botigues obertes en un dia assenyalat com aquest.

Penseu que si, per exemple, cau en dissabte, el dia de Sant Jordi representa un problema per al comerç. La gentada i les paradetes acaparen totalment l’atenció del públic, i poca gent s’atreveix a comprar altres coses que no siguin llibres o roses. Fomentar l’obertura el 23 d’abril demostra que els que donen l’autorització no tenen prou inputs del món comercial. O bé que sí que en tenen però la seva és una estratègia pensada en funció de la imatge de la ciutat, no estrictament del benefici per al comerç. Una obertura en un diumenge com aquest ha donat la possibilitat de vendre Barcelona com a aparador. Però pregunto: la tradició del llibre i la rosa no era prou potent? I no mereixia un respecte?