Robots que n’estafen d’altres
Els anunciants han acollit amb entusiasme la publicitat digital: se suposa que és més eficient perquè afines molt més la punteria en els destinataris del teu missatge. Però aquesta setmana hem comprovat que té almenys un punt feble: l’automatisme. L’empresa de seguretat informàtica WhiteOps assegura que uns hackers russos han estafat als anunciants -no s’ha dit quins- fins a 180 milions de dòlars en només dos mesos, cobrant-los per mostrar cada dia 300 milions d’anuncis en vídeos que en realitat no veia ningú.
La trama, anomenada Methbot, consistia en una agència fictícia de publicitat que gestionava 6.000 dominis falsos vinculats a mitjans prestigiosos com Fox News, Vogue i ESPN, amb més de 250.000 adreces web -també falses- on s’inserien els anuncis, i una xarxa de més de 1.000 servidors als EUA i Holanda que es dedicaven a visitar els anuncis simulant el comportament d’usuaris humans: moviments i clics de ratolí, inicis de sessió en xarxes socials i connexions només en horari diürn, des d’adreces IP emmascarades d’operadores comercials com Verizon i Comcast. El dispositiu crida l’atenció: les xarxes habituals de bots, però aquesta ha requerit un nivell d’inversió que només es justifica si el botí obtingut és molt important.
L’estafa ha sigut possible per l’existència dels sistemes de publicitat programàtica, en què els mitjans de comunicació treuen a subhasta una proporció cada cop més gran dels espais publicitaris disponibles, posant-los en temps real a l’abast d’intermediaris digitals automàtics que els revenen als anunciants a canvi d’una comissió. Els hackers russos van crear un d’aquests robots per comercialitzar un inventari que creaven ells mateixos, i així no havien de liquidar res a cap mitjà, i van assegurar-se que els procediments normals de supervisió dels anunciants no detectessin que era fictici. El punt feble ha sigut, clarament, l’absència de relació directa entre anunciant i mitjà. Penseu-hi quan planifiqueu les vostres campanyes del 2017.
