‘PORCA MISERIA’

Reciclar és un pal

Ara toca reciclar l’avet de Nadal, oi? Quin pal, i quin pal el tema del reciclatge. Sí, perquè ha arribat a ser una mena d’expiació del pecat original (condició inevitablement lligada a la natura humana). Crec que si el Sommo Poeta, Dante, pogués veure la misèria de la nostra categoria de recicladors, ens posaria en un girone dell’inferno, tristos imitadors del mite de Sísif, tots en fila pujant una muntanya pudent amb la bossa d’escombraries a la mà. I encara és més trist veure que tota la culpabilització és cap al consumidor, no cap al productor. Mireu les confeccions dels productes als supermercats o als centres comercials: una vergonya. Hi ha més residus que producte! I acabem de passar el drama de les joguines de Nadal! ¿Deixem en pau, doncs, els comuns mortals que prou problemes tenen i pensem una mica en la manera de limitar els residus ab origine? A Venècia no tenim aquest problema: tot ho tirem a l’aigua. (No és veritat, i properament us explicaré el sistema de recollida que tenim. Val la pena).