La preocupació és gran. A Itàlia i arreu del món. Veure els teus nens davant de la PlayStation, nàufrags en aquella mena d’èxtasi mística durant hores i hores. Segurs en la seva sensació de protecció, parlant amb els seus amics (que no veuen) per mitjà d’un micròfon i uns auriculars que els hem regalat sense saber el que fèiem. No pot ser. Aquesta esclavitud digital ens portarà -i ens ha portat- greus problemes, com ho demostra també la carta oberta dels dos grans accionistes d’Apple, en què demanen mesures en contra de l’addició dels nens. Veig, doncs, la necessitat de desenvolupament de negocis que solucionin aquest problema: estudis, llibres, acadèmies estil Kumon, professionals de la psicologia... Hi ha un espai enorme davant d’una demanda que està a punt d’explotar: alliberem els nostres fills (i nosaltres mateixos!) de l’esclavitud digital! I avui, primer diumenge de Quaresma, com a bon venecià, deixaré les xarxes socials que tant enganxen. Al segle XXI ja no s’hi val deixant de menjar carn. És el món digital, estúpids!