L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Professor Mike Tyson

Qui m’havia de dir a mi que Mike Tyson, el famós boxejador que fa més por que Freddy Krueger, donaria una lliçó de management més clarivident que les que se senten a les aules de la Facultat d’Emprenedors. Diu així: “ Everyone has a plan until they get punched in the mouth ”. [Tots tenim un pla fins que algú ens dona un cop de puny a la boca.]

Sempre he pensat que un polític admirable és el que és fidel a les seves idees, mentre que un bon polític és el que és capaç d’adaptar les seves idees a les circumstàncies. Si no em creieu a mi, doncs que parli John Maynard Keynes: “Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d’opinió. Vostè què fa?”

I, en aquest sentit, què passa al món de l’empresa? Bé, que no som idealistes, sinó més aviat cobdiciosos empresaris que no volem ser fidels a uns ideals: la nostra ideologia són les factures cobrades. Així que és més fàcil canviar d’opinió i canviar el nostre full de ruta. O no?

A mi en Tyson m’ha fet pensar altre cop en com m’incomoda a vegades el nostre business plan, un document que va ser escrit per una jove estúpida i ignorant que el 2016 no tenia ni idea de com seria/és de dura la realitat del 2018. I ara, què?

Bé, doncs caldrà adaptar el pla a la realitat: que la realitat diu que els ingressos són més lents? Doncs les despeses també ho seran. Que aquest producte tan fantàstic que fem no agrada? Doncs en fem un altre.

Sembla senzill, però creieu-me si us dic que no és gens fàcil trair un pla de negoci, modificar el somni o reconèixer el fracàs d’un projecte. Ara bé, els cops de puny hi ajuden.

Els somnis, l’ambició i la decisió és el que ens fa emprenedors. Tenir els ulls ben oberts, clavar una mirada als números de tant en tant i actuar amb tàctica en el dia a dia és el que ens fa empresaris. I, o ho fem bé, o d’aquí poc estarem KO.