L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Pla de contingència

El naixement de la meva filla ha estat segurament el fet més important de la meva vida. Això no vol dir que sigui important, ni molt menys interessant, per a aquesta columna, més enllà de l’impacte que té la maternitat en el vessant professional d’una empresària self-made que explica la seva vida a l’ARA. Bé, doncs si la meva vida ja estava carregada de peripècies, no em puc ni imaginar el que m’espera ara, amb una persona de 3,5 quilograms amb un grau de dependència del 100%. Sort que una és una mestra de la planificació.

El mes de maig d’enguany ha estat el més planificat en la història de la meva empresa. Tots els projectes tenen un responsable clar i un timing acurat, amb un protocol per saber quan entro jo en escena i coses similars. Els meus directius paren trucades i whatsapps que en condicions normals m’arriben directament i, en general, les reunions més importants es van poder avançar a l’abril o ajornar al juny. Com que hi havia coses importants que sí o sí s’havien de fer, tenim pla A, pla B i pla C. Tot previst i a punt.

Però (sempre hi ha un però ) les coses de la naturalesa no es poden controlar del tot, així que la meva estimada filla va arribar una setmana abans del previst. Tot el pla de contingència a prendre pel sac.

Un dels temes de la to-do list era deixar fets quatre articles per a l’ARA. Ara escric mentre la nena dorm i em dona una estona (caríssima) de tranquil·litat.

Penso que molta gent ha criat els seus fills en les condicions més adverses. Jo tinc una vida professional molt complicada, sí, però també uns recursos que no han tingut milions de dones molt més valentes i fortes que jo. Si els plans s’han de canviar, es canvien.

I, sobretot, si l’equip ha de prendre més responsabilitats, que les prengui: ara o mai.

Comença la meva vida de mare treballadora, empresària i feminista. Més detalls de com avança d’aquí uns mesos, a la mateixa bat-hora, al mateix bat-canal.