És reconegut mundialment que els italians parlem bé. Vull dir que, gràcies a la nostra verbositat, que ens ajuda a convèncer tothom, arribem a ser bons comerciants i a vendre els nostres fantàstics productes arreu. Els amics argentins també tenen una certa fama en aquest sentit (no, Leo Messi no), però d’una manera diferent.

Pot ser que la llarga història del país ens hi hagi ajudat, ho tenim a la sang, diguem, des de Ciceró o Cató. Però al marge de la història, crec que aquesta qualitat es fomenta a les nostres escoles, fins i tot en les dels nens més petits. Totes les matèries tenen proves orals. I no parlo només de Filosofia o d’Història, perquè amb Matemàtiques passa el mateix: des de primària fins a les universitats ens hem de defensar cara a cara amb els professors i, fins al batxillerat, davant de tota la classe. Relacionar-se és parlar i, de moment, no hi ha cap apli que ens substitueixi al 100%. Quantes vegades hem conegut persones amb currículums brillants que no són capaces d’aguantar deu minuts de conversa?