No sé ni per on començar

Hola a tots! Per estrany que pugui semblar, trobava a faltar saludar-vos de nou en aquest espai dels diumenges per explicar-vos una mica la meva vida. Ho trobava a faltar en bona mesura perquè en els mesos en què les pàgines de l’ Emprenem han estat absents no he deixat de repetir-me “Això ho ha d’explicar l’Executiva Agressiva”.

En aquests sis mesos, a la meva empresa ens ha passat de tot i us puc ben dir que ja no soc la mateixa que era l’últim cop que ens vam veure. Com li passa a tothom, mai m’hauria imaginat que aniria pels carrers amb una màscara tapant-me la cara, però per descomptat tampoc em podia imaginar les innumerables coses que m’han vingut a sobre com a empresària.

Molt resumidament, m’han passat coses amb treballadors, socis i proveïdors que mai m’hauria pensat que em passarien. He rebut l’ajuda inesperada de persones a qui no estimava tant com mereixien i també ganivetades traïdores d’altres en qui havia confiat més del compte. M’han sorprès moltes persones, positivament i negativament, i la meva empresa i jo mateixa hem estat posades a prova.

En alguns moments vaig estar desesperada, en alguns altres il·lusionada, he estat a punt de desaparèixer com a empresària i alguna vegada he pensat que em salvava de la catàstrofe més absoluta. He hagut de prendre decisions molt difícils, he decebut segurament alguna gent, però també he deixat clar de quina pasta està feta l’Executiva Agressiva, i no és aquella de què estan fets els que no lluiten per sortir-se’n.

Tenim moltes setmanes al davant i ja us aniré explicant detalls de tot això i de com estic reaccionant al drama de perdre el 50% de la facturació. Hem fet coses que sempre havíem rebutjat i plantegem un futur amb opcions que fins ara descartàvem. Com mai, és temps de trencar barreres. Ja ho deia Groucho Marx: “Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres”.