Créixer, créixer i créixer. Passar de mil a deu mil, a cent mil, i a un milió i a deu... i més i més. El fonament d’aquest capitalisme nostre és sens dubte el creixement i l’ambició.
Ho il·lustra perfectament l’Oliver Stone a la seqüela de Wall Street, del 2010, en una conversa entre el jove protagonista, un idealista Jacob Moore (Shia LaBeouf), i l’antagonista, el banquer tauró anomenat Bretton James (Josh Brolin). Jacob pregunta a Bretton: “Quina és la teva xifra, és a dir, amb quina quantitat et retiraries?”, i l’altre respon amb un senzill i simple “més”.
Fa uns tres anys a la meva empresa vam haver de decidir entre ser conservadors o ambiciosos, i la resposta al nostre debat intern va ser clara: més. Quan una arrisca així, però, pot acabar com l’Albert Rivera després d’intentar ser el nou líder espiritual de la dreta espanyola, l’hereu del ja mitològic José María Aznar: fotent-se la nata de la seva vida. No podem dir que estiguem fora de perill (pregunteu-m’ho d’aquí un parell d’anys), però estic contenta d’haver pres aquella decisió, perquè l’alternativa no era estimulant ni emocionant i una no és en aquesta vida per conformar-se amb cinc quan pot arribar a deu. Per tot això em resulta tan difícil de pair l’objectiu de creixement que ens hem marcat per a l’any vinent amb el nostre negoci principal: un 0%.
No és que m’hagi begut l’enteniment, però és que no tots els anys poden ser una bogeria i hem decidit que l’any que ve serveixi per reposar els desenvolupaments dels anys anteriors, consolidar equip i processos i centrar-nos en la rendibilitat. Per fer-ho hem incorporat talent, que ja s’està rodant, i hem eliminat algun element que ens frenava, i sobretot hem plantejat un pla coherent i ambiciós dins de la seva estranyesa (“Què és això de no créixer?”, em cridaran en el proper consell). Segur que molts de vosaltres esteu enllestint els pressupostos per al 2020. Què fareu? Nosaltres ens estem preparat perquè durant un any el motor no sigui “més”, si no un encara més difícil “millor”.
